dilluns, 25 d’abril del 2011

Sant Romà de Sedillà

Amb més formes d'anomenar-lo que cases, aquest poblet medieval abandonat és força difícil de trobar. Si bé a la sortida de Foixà dos rètols diferents en dos punts del camí indiquen la direcció per anar a Sant Romanç  primer i Sant Romans segon, posteriorment no es troba cap més indicador prou clar que l'indiquí. Només la persistència, les indicacions d'un i altre i les fotos de Panoramio penjades a Google Earth han fet que finalment avui aconseguíssim arribar a la meta de la "descoberta" del poblet anomenat Sant Romà, Sant Romanç, Sant Romans, Sedillà, Cidillà, Sidillà, Sant Romà de Sidillà....  Em quedo amb Sant Romà de Sedillà, més per un gust personal que per altre motiu etimològic.

La descripció d'aquest lloc la podem trobar perfectament detallada al Portal Gironì d'Història i Genealogia on es decanten més per la forma Cidillà.

Cal reconèixer que la compra aquest Sant Jordi de la nova versió del llibre "el poble dels Centfocs, llegendes de les Gavarres" de Xavier Cortadellas m'ha despertat el cuc per descobrir aquest llogaret, ja que Edicions Sidillà és el nom de l'editorial que ha publicat el llibre que, a més fa un esment a aquest poblet.


Finestra de l'església de Sant Romà

Detall dels arcs preromànics apuntalats

Detall de la paret en estil Opus Spicatum o Espina de peix, poc elaborada

Vista frontal de l'església

Detall de l'arc d'una finestra

Fetita finestra quadrada

Restes de parets d'una construcció

Vista de la Resclosa de Colomers, on es pot fer una visita per acabar l'excursió

dimarts, 19 d’abril del 2011

L'ermita del Socors de Canapost

Fa cosa de 8 mesos, en plena mitja veda de la Mare de Déu d'Agost vaig tenir la gosadia de proposar a en Ramon lá visita a l'ermita del Socors (cal pronunciar Socós), a Canapost. El patim patam dels caçadors ens en va fer desdir i hi varem tornar un altre dia, accedint des de la carretera d'Ullastret i resseguint els camps que voregen el bosc. La cerca va resultar infructuosa. Recordava, jo vagament, unes parets semiderruïdes quan el meu pare m'hi va portar amb edat insuficient per a valorar-ne la història, però amb edat suficient per a despertar-me el cuc de la curiositat.
Vuit mesos després, el meu veí, en Pere, diu que hi va anar el passat cap de setmana i que em passarà un enllaç del Vikiloc amb la situació.
Avui he obert el correu i en veure l'enllaç no he pas pogut esperar el cap de setmana per anar a provar sort.
Seguint les indicacions contingudes a l'enllaç hi he accedit des del camí de terra que porta des de Canapost a Castell d'Empordà, en un trencant a mà dreta que estroba abans d'arribar a les granges d'en Vives.
Seguint el camí en direcció Ullastret en poc mes de 5 o 10 minuts arribem a un camps amb arbres escampats que cap travessar en diagonal i arribem a un accés a un corriol que s'enfila cap amunt tot zigzaguejant.
M'han ajudat molt uns petits adhesius (gomets) vermells que algun voluntariós hi ha posat marcant el camí i que duraran fins que la meteorologia ho permeti.
Entre els llentiscles que voregen el corriol ens apareix el campanar de l'ermita emmarcat entre dos grans xipresos vells com en Matusalem. Poc a poc ens va apareixent a la vista un gruixut contrafort que des de l'esquerra de l'ermita empeny perquè aquesta aguanti encara un temps més sense ensorrar-se.
L'ermita del Socors presenta un estat bastant deteriorat -menys, això sí, del que jo era capaç de recordar de la meva infantesa-. Les pedres de la façana de davant han estat fortament erosionades pels elements. El teulat fa anys que va desaparèixer. L'entrada conserva complet el llindar de pedra rossa de Peratallada, probablement extreta de les antigues pedreres que avui conformen els Clots de Sant Julià, amb forma d'arc de mig punt típic del romànic, tot i que hi ha alguna pedra de la part baixa que gairebé ha desaparegut.
Tres graons, també de pedra rossa en un bon estat de conservació  li donen accés. Hi ha també una finestra rectangular a l'esquerra de la portalada, i una finestra circular damunt de la portalada amb els vells encaixos d'un enreixat de ferro, ara inexistent. El seu interior és un bosc espès de llentiscles, una figuera, xuclamels i altres plantes que no he identificat, que fan impossible entrar-hi.
A la paret de darrera del que seria la planta de l'ermita hi ha una construcció circular, també sense sostre i envoltada de finestres en la seva part alta, realment curiosa. Des de darrera de l'ermita fa la impressió de que estracta d'un absis típic d'església romànica, però una vegada a dintre sorprèn la seva forma circular. Cal a dir que el seu estat de conservació és molt precari i fa mitja basarda entrar-hi per por de que no et caigui una pedra damunt del cap.
Tot l'entorn està tancat per una vella tela metàl·lica bastant coberta de vegetació i per accedir-hi cal franquejar una cadena entravessada en el corriol que hi mena.
Des del lloc se senten en la llunyania els cotxes que passen per la carretera de Canapost a Ullastret i l'alta vegetació avui existent no permet veure les vistes que en el seu moment feren -segons he sentit contar- d'aquest punt enlairat de l'ermita del Socors, el mirador preferit d'en Josep Pla per a contemplar aquesta zona del Baix Empordà.


Imatge de l'ermita del Socors en arribar pel corriol.

Detall de la finestra rodona damunta la portalada

Detall de la porta d'entrada

Escalons d'accés

Vista general de la façana

Sostre circular (amb la teulada caiguda fa anys)


Detall de la construcció circular posterior a l'ermita del Socors
Vista de Canapost tornant de l'ermita del Socors

divendres, 8 d’abril del 2011

Incendi als Metges

Sembla mentida, tot just abans d'ahir penjava un post amb una ruta per accedir als Metges i el succés d'avui, un incendi que ha cremat 6,5 hectàrees ja treu les ganes d'anar-hi. L'incendi s'ha declarat poc després de les 4 de la tarda. Al voltant d'un quart de cinc ja es veia una columna de fum des de la carretera de Cruïlles, sortint de la Bisbal, poc després començaven a aparèixer mitjans terrestres i aeris que han controlat el foc a quarts de vuit del vespre. Sortosament aquest any ha plogut molt i el bosc és bastant humit, tot i així s'ha produït aquest incendi, les causes del qual encara no se saben. Però no vull ni pensar que passarà si es declara un incendi entrat l'estiu quan tot sigui més eixut. Les branques acumulades de la nevada del 8 de març del 2010 són pòlvora i algun moment esclatarà.


Avió descarregant aigua avui a la tarda. Foto publicada al twitter



Imatge de la columna de fum, vista des de Sant Sadurní
(imatge publicada al 3cat24)

dimecres, 6 d’abril del 2011

Com arribar als Metges en cotxe?

Per a la gent que no té molt per mà moure's per les Gavarres potser és una mica complicat intentar arribar amb cotxe fins als Metges, nom amb que popularment es coneix el poblet de Sant Cebrià de Lledó, pertanyent al municipi baixempordanès de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Adjunto una ruta que serveix tant per anar-hi en cotxe com per fer un combinat de carretera i pista amb BTT. Dalt hi ha una magnífica vista, una bonica ermita dedicada als Sants Metges i un restaurant.