dimecres, 30 de març del 2011

Espàrrecs mutants

Serà una cosa natural, o bé que arribat ja la radiació de Fukushima, però el cas és que aquesta tarda he trobat un espàrrec com no n'havia trobat mai cap: un espàrrec amb dues puntes. En podríem dir un espàrrec mutant?

Aquí us porto la prova, ja ho podeu revisar, ja, que no és pas photoshop!




dissabte, 26 de març del 2011

La veritat sobre els musclos de roca

Quan entrem a la peixeteria amb la intenció de comprar uns musclos per fer un arròs, o simplement per degustar-los al vapor, la pregunta de la peixatera és inequívoca:  -els vol normals o de roca?
El sobrenom "de roca" ens evoca el gust dels autèntics musclos collits a les roques de la Costa Brava -en aquelles èpoques quan encara es podia fer-ho lliurement- on tots els efluvis i gustos marins confluïen en aquell mol·lusc bivalb negre de nom científic "mytillus galloprovincialis",  curull d'incrustacions d'algues i altres petits elements. En l'autèntic musclo de roca  simplement l'olor, amb els ulls tancats a propòsit per magnificar-la, et sedueix i t'envolta i et trasllada arran de mar entre les escarpades roques.
Però ai làs, els musclos de roca de la peixateria no tenen res a veure amb els musclos de roca dels meus records. Els criadors i comerciants, sempre atents a captar aquells records que encara tenim per tant de millorar els seus beneficis, presenten, ofereixen i venen els musclos de viver, això sí, més petits que els "normals" però a un preu destacadament superior simplement posant-los el cognom "de roca". El musclo de roca de peixateria surt dels mateixos vivers d'on surten els altres...


Musclos de roca autèntics

Així que, recordant l'autèntic musclo de roca, he comprat musclos "normals" i, amb el vostre permís, me'ls vaig a preparar a l'estil de Normandia, al vapor amb vi blanc i uns tallets d'api. Això sí, com que estic a dieta no hi posaré l'acompanyament típic: patates fregides amb maionesa.

diumenge, 20 de març del 2011

De moro...

Qualsevol porducte que ha entrat al nostre país al llarg de la història, del qual no en teníem antecedents, però que tenia una certa semblança amb un altre que hi havia abans aquí s'ha batejat per antonomàsia amb el sufix "de moro". Sembla seu que una cosa que provenia dels moros era una cosa llunyana, rara i exòtica. Així podem trobar el "blat de moro", el "raïm de moro", "les figues de moro", el "clavell de moro"...

Figues de moro

Blat de moro

Raïm de moro

Clavell de moro

dissabte, 19 de març del 2011

Una central nuclear a Pals?

La notícia apareguda en el Diari de Girona d'avui 19 de març de 2011, pocs dies després del desastre nuclear de Fukushima, al Japó, desvelant les intencions d'instal·lar una central nuclear a la platja de Pals, prop de la Gola del Ter, durant els anys seixanta, -proposta avalada per Josep Pla!- m'ha produït esgarrifança.
No se sap si les pressions de la indústria turística floreixent d'aleshores o la constitució del  subsòl que dificultava la construcció dels fonaments varen ser els detonants de que finalment la planta anés a Tarragona.
Tanmateix em fa basarda la quantitat d'importants i trascendentals decisions que es prenen a esquenes dels ciutadans sense que moltes vegades mai n'arribem a ser conscients.

TEXT COMPLET DE LA NOTÍCIA:

El 1964 França i Espanya arribaven a un acord per construir una central nuclear a prop de la frontera. Pocs catalans vincularien aquesta iniciativa amb l'escriptor Josep Pla. Són molts menys els que recorden que el destí original de la central era la platja de Pals. I gairebé ja no queda ningú dels que van intervenir per aturar-ne la instal·lació fa prop de 50 anys.
A principis dels anys 60, França i Espanya van constituir una comissió per estudiar la construcció d'una central nuclear a Catalunya, per ser una de les zones de l'Estat espanyol amb més consum i estar pròxima a França, on s'exportaria part de la producció energètica de la central. La comissió estava formada per la Companyia nacional francesa d'electricitat i el Comissariat d'Energia Atòmica de França; per Espanya, les tres companyies elèctriques més importants de Catalunya i la Junta d'Energia Nuclear; aquesta última, amb el Comissariat francès, tenien un paper assessor. Aquesta comissió va ser presidida per Pere Duran Farell, conseller delegat d'Hidroelèctrica de Catalunya i que esdevindria un dels impulsors de la instal·lació de grans empreses enèrgetiques a Catalunya i Madrid.
En Notes per un diari.1965, dues obsessions marquen els primer mesos de l'any per a Josep Pla: la central atòmica i la mort de la seva mare. La vida de Pla passava en trobades, reunions i sopars. Com concretava Josep Vergés el 1985, en el pròleg, "Pla era el centre d'un petit món" i referma "l'interès constant i el vaivé de gent -pagesos, veterinaris, propietaris, enginyers, alcaldes- que es mouen al voltant de la possible instal·lació d'una central atòmica a la platja de Pals. Pla n'és partidari, d'altres no. El projecte caurà a terra després de molta intriga local i anirà a Vandellòs. Pla ho sap tot i veu a tothom".
La mitologia atribueix la decisió de descartar la central nuclear a Carrero Blanco, vicepresident plenipotenciari del govern de Franco i que coneixia Cap sa Sal. L'exalcalde de Pals, Pere Servià (CiU), no nega que els cercles de poder del franquisme fossin utilitzats per aturar el projecte, però concreta que la pressió va venir primer dels empresaris de la Costa Brava. El mateix Pere Servià, que fregava la vintena d'anys, va acompanyar el seu pare -el constructor Pere Servià Cantó, que també va ser alcalde de Pals-, l'escriptor de Llofriu i el llavors alcalde de Palafrugell, Joan Gich, a una reunió a l'Hotel La Rotonda, a Barcelona. Servià recorda que va ser una trobada de "pesos pesants de la Costa Brava per oposar-se i fer els passos que calguessin perquè no es construís". Entre els assistents hi havia "el senyor Ensesa de s'Agaró, Mateu del ferro (es refereix a Miquel Mateu Pla) i el Doctor Andreu, promotor de Cap sa Sal, persones que pesaven molt i que tenien influència", remarca. Miquel Mateu, per exemple, era amic personal de Francisco Franco.
La posició favorable de Josep Pla no devia ser tan coneguda. Pere Servià remarca que "no tinc entés que el senyor Pla estigués a favor de la central". L'exalcalde de Pals recorda que a la reunió de l'Hotel La Rotonda, "tots els que hi eren van quedar d'acord que estaven en contra". Tot i això, aquella mateixa nit del 5 d'abril de 1965 -o potser en aquell mateix moment-, Josep Pla escrivia en el seu dietari: "[É] Servià amb Gich i el seu fill em vénen a buscar i marxem a Barcelona a les 4. Pluja tot el viatge. Reunió a l'hotel del Dr. Andreu amb molta gent. Impossible de donar noms. Els americans de Ràdio Liberty. El mal esperit de la reunió -el seu arcaisme. No crec que hagin fet cap cas ques podria lligar l'agricultura i la hidrologia de la platja amb la central atòmica. Interessos particulars turístics. Probablement res a fer. Tornem. Sopem a Arenys. La pluja a l'Empordà. Al llit a les 2. Viatge inútil. Llevant.". Aquest malestar també el recollia la revista Presència a l'época. "Per aquí es va aixecar una injusta campanya per evitar la seva erecció a Pals. Es parlava de les conseqüències que podía portar al turisme, a la servitud de les platges i no sabem quants romanços més. Van haver d'arribar les paraules tan sensates del gran periodista Josep Pla, en dir que era partidari de la central nuclear perquè "enfront d'una moral feudal, perferia una moral industrial"", citaven a la secció Ventanal.
Unes setmanes després de la reunió a l'Hotel Rotonda el debat seguia viu. El director general de Promoció Turística, Juan de Arespacochaga, afirmava al diari Los Sitios del 27 d'abril de 1965, respecte a la construcció que "sempre hi haurà solucions perquè això no repercuteixi desfavorablement en una de les zones més importants del nostre turisme".
Poc després, els fets es desencadenen. El 12 de maig de 1965, Joaquin Ortega, enginyer de la Direcció General d'Energia, descartava també a Los Sitios que fos "un projecte en ferm". Tanmateix, admetia que Girona es beneficiria d'una inversió milionària i de l'energia necessària per al futur desenvolupament.
Els cercles de poder del franquisme vinculats al turisme van poder més que l'interès de Josep Pla. El 25 de maig, el mateix Los Sitios donava a conèixer que la central atòmica aniria a Tarragona. Els promotors de la central però justificaven a La Vanguardia que no es podia ubicar a Pals per causes geològiques. "La central a Pals -ens ha dit en Pere Duran- no sembla aconsellable ni geològicament ni per les dificultats per a l'obtenció de l'aigua refrigeradora", deia. Segons concretava el diari "la cimentació exigeix una fonda excavació i es troben situats a un quilòmetre de la zona marítim-terrestre, i que a més trobar les aigües propícies per al procés de refredament cal arribar a vint metres de profunditat, a una distància de quilòmetre i mig de la costa. En suma, més de dos quilòmetres entre el nucli refrigerat i la presa d'aigua". un cop descartada l'opció de Pals la comissió va continuar la recerca i la realització de sondejos a les comarques al sud de Barcelona i de Tarragona. El mateix Duran confirmava que "allà l'aigua apropiada es troba pràcticament en la riba mateixa del mar i el terreny sembla reunir bones condicions de fermesa rocallosa". El lloc escollit era Vandellòs. I la història va canviar.
Jesús Badenes
girona

La Gola del Ter, que avui és un recés de pau, podia haver estat el lloc on s'hi construís una central nuclear els anys seixanta del segle XX.




divendres, 18 de març del 2011

Bombeta centenària

Més de cent deu anys ja fa que està encesa la bombeta del parc de bombers de Livemore a Califòrnia (Estats Units). Realment ja no es fan les coses com abans.

Perquè tothom la pugui veure hi ha una webcam connectada dia i nit que la mostra a tot el món a través d'aquest enllaç:

http://www.centennialbulb.org/photos.htm

diumenge, 13 de març del 2011

Postres

Mentre estava escrivint el post anterior dedicat a la correcta manera d'anomenar el nucli urbà de les diutats, m'estaven fent mal les orelles amb el programa de cuina d'en Pere Tàpias (Tàpias variades) a Catalunya Ràdio del matí del diumenge.
No deixen de parlar d'un "postre", així en singular.

Postre en singular no existeix


La forma correcta sempre és en plural, la paraula postres no té singular.


Casc antic

Encara avui, veient el portal de noticies locals de la Bisbal d'Empordà Tot Bisbal he observat una entrada amb l'invitació de veure unes fotos dedicades als fanals del "casc" antic de la Bisbal d'Empordà.
La utilització del mot casc per defnir el nucli antic o centre històric és un castellanisme calcat, tot i que pel seu continuat ús fins i tot ha estat recollit en algun diccionari, fins i tot l'Alcover Moll -diccionari que recull les paraules emprades malgrat siguin castellanismes-
En català la paraula casc no té en cap cas el significat de centre de la vila.
Podem veure les defincions de casc de l'Institut d'estudis catalans:
casc
1 1 m. [LC] [HIH] [DE] Peça de l’armadura que cobria i resguardava el cap.
1 2 m. [LC] [DE] [SP] Peça de metall o d’altres materials durs que cobreix i defensa el cap, emprada pels bombers, els soldats, els esportistes, els motoristes, etc.
1 3 [LC] [DE] casc blau Membre de les forces militars de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
1 4 m. [LC] [ED] Copa del barret.
1 5 m. [ED] Assecador de cabells en forma de casc a l’interior del qual circula un corrent d’aire produït per un ventilador i escalfat mitjançant unes resistències elèctriques.
2 m. [BO] [BI] [ZOA] Òrgan de certs animals i plantes que recorda un casc per la seva forma, duresa, posició.
3 1 m. [LC] Atuell emprat per a contenir i transportar líquids.
3 2 m. [LC] Barril 1 2 . Un casc d’arengades.
4 m. [LC] [ZOM] [AGR] Unglot de cavall, mul, ase, zebra, etc.

Per contra la definició de centre històric la veiem quan cerquem la paraula "nucli":

[AQ] [AD] nucli urbà Sector primitiu d’una ciutat al voltant del qual aquesta s’ha expandit.


Quan diem "casc antic" realment ens referim a això.

dissabte, 5 de març del 2011

L'Escut Arvern i el parlar de l'Empordà

Al còmic de 1968 l'Escut Arvern (le Bouclier Arverne) dibuixar per Uderzo amb textos de Goscinny -evidentment de la col·lecció d'Astèrix- els autors ironitzen sobre la forma de parlar de l'Alvernia (Auvergne en Francès i Auvèrnhe en occità) fent especial èmfasi en la conversió de les "s" en "x" (xeix). Originalment en francès la conversió és en "G" o en "CH" que fonèticament en la llengua francesa tenen una gran semblança amb la nostra "X" catalana.  La reproducció d'un text de la traducció catalana del còmic ens ho mostra: "EL MEU ALÀMBIX HA DEXAPARAGUT! XEGURAMENT ÉX PREXONER DE MANUBRIUX! BUHUHUHUUUU....!"
Alguna cosa hi devem tenir a veure els empordanesos amb els arverns ja que he fet un petit recull de paraules en les quals convertim les "s" en "x" i n'hi ha unes quantes...

Una mostra:

Xíndria - Síndria
Xaliva - Saliva
Xucar - Sucar
Xeixanta - Seixanta
Xamfaina - Samfaina

-Posa-n'hi més al meu amic, encara té set i ganes de parlar...
-Tú sí que ets un amic. Has entès que xol , luxet, omnibux, etxetera, etxetera.. Hips!!