dimarts, 16 de febrer del 2010

Les mines de Celrà

Aquest cartell informatiu ens dóna la benvinguda al començament de la ruta.

Per fer viable la Revolució Industrial del segle XIX eren necessaris dos materials: el ferro i el carbó. Per a proporcionar a la indústria el ferro que necessitava es van fer nombroses prospeccions al sòl català, però la majoria d'elles no van reeixir.
Les mines de ferro de Celrà comencen la seva explotació el 1892 i la finalitzen el 1918. Durant aquests 26 anys, són dues les empreses que es dediquen a la seva explotació: Minas de Celrà (1892-1900) i Hierros de Celrà (1900-1918). Des de les diverses concessions mineres que es van registrar, només dues van proporcionar mineral de ferro amb relativa abundància: la mina del Nen Jesús i la mina Victòria Esperança.


Detall interior d'una de les galeries

La mina Nen Jesús està situada a l'est de Sant Miquel en el lloc conegut com el bosc d'en Medinyà. En aquesta mina s'han trobat un total de 23 galeries obertes, de les quals 8 són de molt poca profunditat i probablement deurien haver servit com a prospecció de mineral. De les altres, dedicades a l'extracció de mineral, la més llarga té uns 105 m.
La mina Victòria està situada a prop del Congost, en el lloc conegut com l'Olivet d'en Ros. s'hi han trobat un total de setze galeries, vuit de les quals tenen més fondària. La més profunda té uns 160 m.
L'extracció del mineral era una operació completament manual. Amp pics i magalls s'anaven retirant la terra i pedres que es trobaven. quan s'arribava a una roca o auna veta de mineral de ferro, un operari aguantava un punxó llarg sobre la pedra o el mineral mentre un altre picava amb el mall fins esbardellar-la. Després amb la parpelina es treien els trossos, que amb cabassos d'espart es duien a l'experior, on la següent operació consistia a deixar amb picots el mineral de ferro lliure d'impureses.


Entrada de la galeria 6 coberta de molsa, heures i falgueres.

En trobar-se les galeries de les mines situades a diversos nivells, el mineral es llençava per unes rases inclinades on rodolava com en un tobogan. Un cop al nivell inferior es carregava en carros tirats per animals fins l'estació de tren de Celrà. Les condicions del terreny, de fortes baixades, com la longitud del recorregut feien que el transport del mineral fins l'estació fos difícil. Per resoldre els problemes de transport, es construeix un tramvia aeri de 5 km. de recorregut accionat per una màquina de vapor de 10 CV, el qual va entrar en funcionament a finals de 1902.

La nova infraestructura va permetre augmentar l'extracció de mineral ja que les vagonetes que eren de tipus Roe, permetien transportar aproximadament una tona de mineral. La sortida de mineral a l'exterior de la mina es feia amb vagonetes que es desplaçaven per unes vies, empeses pels miners. Un cop les vagonetes eren a l'exterior es duien fins l'estació de càrrega. Des d'aquí el amterial era transportat aèriament amb vagonetes fins l'estació de descàrrega, just al costat de l'estació de tren de Celrà.


Detall del carregador de la mina del Nen Jesús

Aquest transport era doble, ja que un tramvia anava fins la mina del Nen Jesús i l'altre fins la mina Victòria. Ambdues línies seguien un traçat rectilini des de l'estació de càrrega fins l'estació de descàrrega, la qual era compartida pels dos tramvies aeris. El tramvia, que tenia un moviment continu, disposava de dos cables, per un les vagonetes baixaven carregades de mimeral i per l'altre pujaven buides. Per al recolzament de les línies hi havia disposats al llarg del seu recorregut, i a una distància d'uns 100-120 m. unes torres o cavallets fortament fixats al terra. Per salvar els accidents del terreny muntanyós i amb la finalitat de suavitzar el pas dels cables, s'excavaren unes rases o trinxeres.


Excrecions ferruginoses enmig del llècol

La mala qualitat del material i l'encariment del transport fins a la foneria van ser els principals motius del tancament de les mines de Celrà.

Avui dia, queden com a empremta d'aquuella activitat minera, les galeries a la muntanya, els tobogans i trinxeres que es van fer, alguns pilars d'obra dels cavallets i les estacions de càrrega del mineral.

Carmells a la fondalada. Vam anar-hi un dia fred

El text és el del cartell reproduït a la primera imatge, que a la vegada és extret del llibre "les mines de Celrà" obra d'Artemi Rossell i Ferrer.

divendres, 12 de febrer del 2010

Un escrit de collons


L'inconscient de vegades ens traeix, ara mateix quan escrivia el títol d'aquest post m'ha sortit sense pensar-ho "un escrot de collons", realment és una coincidència curiosa, donat el títol que pretenia escriure i que, finalment, he corregit ràpidament.
El cas és que avui m'ha arribat al correu electrònic un escrit del qual ignoro l'autor, però que es tracta gairebé d'una tesi doctoral sobre la paraula "collons".
Llegiu-lo i us n'adonareu del difícil que pot esser per a un estranger aprendre el significat d'una única paraula en català. I mira que n'hi ha que el parlen!! Realment té mèrit!! Felicitats!!

Estudi gramatical en base a la expressió “collons”: Veieu com n'és de ric el vocabulari català.

COLLONS.

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.

UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).

-El verb canvia el significat:

TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).

ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:

el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons!),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:

"A" expressa por (acollonit),
"DES" significa riure (descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió :

"DE" significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor (és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia (és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:

el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons plens!).

-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany
i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que
finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir- me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.

dimecres, 10 de febrer del 2010

Fauna de les Gavarres II - El Ieti


La notícia de les aranyes gegants de Calonge m'ha recordat un altre animal famós que va córrer per les Gavarres ara fa uns anys, multitud de persones coneixien algú que coneixia algú altre que l'havia vist. La veritat mai es va saber, però recupero el text d'una notícia que va aparèixer a El Punt l'any 1999 i que té documentada l'Absurd Diari.

Calonge / Santa Cristina d'Aro.- Els Mossos d'Esquadra i el Cos d'Agents Rurals (CAR) van realitzar ahir una batuda a la zona de la Roqueta, al massís de les Gavarres, entre Calonge i Santa Cristina d'Aro, alertats pels rumors que fa temps que hi corre un mandril salvatge. El misteri del primat es va començar a engendrar fa uns mesos, quan a la zona hi van aparèixer cabres mortes brutalment atacades. Els agents rurals van informar ahir que que tot fa indicar que els atacs han estat obra de gossos salvatges. L'any 1986 un ós es va escapar d'una casa i va voltar per la mateixa zona fins que va ser abatut.

Els agents rurals i els Mossos van rastrejar ahir durant tot el matí la zona on presumptament es pot amagar l'animal o els animals que han causat la mort de les cabres, amb l'objectiu d'obtenir algun indici sobre el seu origen. La batuda es va concentrar a l'espai comprès entre els masos Terrades i Migranya, on el desembre passat ja van aparèixer mortes diverses cabres.

Els agents treballen amb la possibilitat que els atacs han estat realitzats per gossos salvatges, però per molta gent de la zona, l'autor dels atacs és un mandril de mides considerables -aproximadament d'un metre i mig-. Els rumors es basen en les afirmacions de nombroses persones que afirmen haver-lo vist. Hi ha fins i tot qui assegura que li falta mig ullal. Per tal de descartar aquesta possibilitat, els agents van realitzar una inspecció a cadascun dels nuclis zoològics i masos de les rodalies per determinar si tenien o havien tingut algun tipus d'animal exòtic que es pogués ajustar a les descripcions que corren per la zona.

Ignasi de Dalmases, sotsinspector del CAR, va dir ahir que inicialment no tenen constància que hi hagi hagut a la zona algun animal d'aquestes característiques i va explicar que la la inspecció no va donar cap resultat. També va assenyalar que segons els indicis trobats -petjades, defecacions, tipologia de les mossegades, etcètera-, tot sembla indicar que es tracta d'una típica agressió de gossos salvatges. Dalmases va argumentar que malgrat els rumors, no han pogut prendre declaració a cap persona que hagi vist directament l'animal, i que únicament han pogut obtenir referències confuses i contradictòries.

L'aparició d'un animal exòtic a les Gavarres no és un cas insòlit. L'any 1986 un ós es va escapar d'una casa de Sant Antoni de Calonge, i va ser capturat posteriorment per agents rurals a Palafrugell. L'ós va morir a causa d'una reacció de l'anestèsic.

dilluns, 8 de febrer del 2010

Fauna de les Gavarres - Les aranyes gegants de Calonge

Una dona fa córrer dos cossos de policia perquè tenia una aranya dins de casa seva a Calonge.

Calonge.- Una patrulla de seguretat ciutadana de la policia local de Calonge i la patrulla de medi ambient de la policia local de Platja d'Aro van haver de córrer dimarts al vespre fins a un habitatge d'una urbanització de Calonge, a tocar de Platja d'Aro, perquè una dona va trucar espaordida al servei d'emergències 112, perquè hi havia una «aranya molt grossa» dins de casa seva. La policia local de Platja d'Aro hi va enviar els agents especialitzats en medi ambient que, en arribar a l'habitatge van comprovar que, efectivament, hi havia una aranya a la casa però també que la seva inquilina tenia un concepte una mica erroni de l'adjectiu «grossa», ja que l'aràcnid feia uns quatre centímetres tot plegat i era d'una espècie comuna. Res similar tampoc a cap taràntula ni cap mena d'aranya verinosa. Un cop capturat l'animal, els agents de Platja d'Aro, es van ocupar de desallotjar l'aranya de l'habitatge i dur-la cap a l'exterior. L'operació, en la qual també hi van ser presents agents de Calonge, va deixar, sinó satisfeta, almenys conformada i tranquil·la la veïna.




Aràcnid a la sabateria

No és la primera vegada que els cossos policials han de córrer per una simple aranya. L'agost del 2007, una patrulla dels Mossos d'Esquadra i tècnics d'Agents Forestals i de la Diputació de Barcelona van escorcollar una sabateria de la rambla de Catalunya de Barcelona, després que les dependentes truquessin dient que feia una setmana que veien córrer una taràntula dins el magatzem i a l'habitació i que no l'havien pogut atrapar. Les dependentes, però, havien pogut retratar l'aranya. I a partir de les fotos, els tècnics van concloure que no es tractava de cap taràntula, sinó una aranya normal, també de quatre centímetres.

Informa: EL PUNT

dissabte, 6 de febrer del 2010

El capità llengua

Finalment, la TDT ens ha portat la recepció dels canals 9 del País Valencià i IB3 de les Illes Balears, en aquest darrer he descobert una perla digna de consideració i de remarcar: el Capità Llengua, no hi calen comentaris. Tot seguit poso uns videos penjats al Youtube:


Per defensar els pronoms febles i fomentar el bon ús del català, el Capità Llengua heu de cridar!!
I recordeu, pareu esment en la recerca dels mots escaients!


Aquest personatge, amb una mica més d'humor m'ha recordat aquell vell conegut dels espectadors de TV3 als anys 80 -El Capità Enciam- i la seva cèlebre frase "els petits canvis són poderosos"



Nous episodis del Capità Llengua:
11/02/2010



19/2/2010


25/02/2010



5/03/2010



12/03/2010





El municipi de Catalunya amb el nom més llarg


Aquest és el municipi (que no poble) de Catalunya que té el nom més llarg. I dic municipi i no poble, perquè el municipi es va constituir com a tal als anys 70 del segle XX per la unió dels municipis de Cruïlles, de Monells i de Sant Sadurní de l'Heura (aleshores també conegut com a Sant Sadurní de la Bisbal).
A la vegada Cruïlles estava format per varis nuclis, barris o veïnats, com el de Santa Pellaia, a tocar de Cassà de la Selva, Sant Miquel de Cruïlles, Sant Cebrià dels Alls, a la vora del Puig d'Arques, Sant Cebrià de Lledó, també anomenat popularment "Els Metges", Rabioses, el Rieral (avui incorporat a Rabioses) , Tapioles (la zona on es troba Can Font de Muntanya), el Veïnat de la font, la Bordeta, i més recentment el Puigventós, a tocar de la Bisbal d'Empordà, que ha esdevingut el nucli més poblat de tots...; Monells compta amb el veïnat de Sies i el Veïnat del Rissec, i Sant Sadurní de l'Heura amb els barris d'Estrabau, de Banyeres, de Sant Joan...


Sant Cebrià dels Alls

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, situat als contraforts de les Gavarres, compta amb una gran part del terme municipal (el més gran del Baix Empordà, amb 99,83 quilòmetres quadrats)dins d'aquest massís muntanyós tan representatiu del bosc mediterrani, un dels més ben conservats, i s'estén fins a la Urbanització Rio de Oro a Calonge, per una banda i per l'altra fins a Cassà de la Selva i fins a tocar els termes de Quart i Llambilles.

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura compta avui amb una població d'uns 1.300 habitants, essent el nucli més poblat el veïnat de Puigventós amb uns 400.


Enllaços relacionats:






dimarts, 2 de febrer del 2010

Bú bup parc


Cadellets esperant adopció


El refugi/escola Bú Bup Parc és un centre d'acollida de gossos, abandonats o perduts a la zona de la Bisbal d'Empordà. Es troba situat a les afores de Castell d'Empordà en un indret cedit per l'ajuntament de la Bisbal ara fa uns cinc anys que havia estat ocupat per un fracassat cremador d'escombraries, i és un lloc on els gossos que estan en aquesta situació troben allò que necessiten de mans d'en Xevi, la Belén, la Laura (*) i tota una colla de socis, col·laboradors i voluntaris que hi dediquen el seu temps per tal d'atendre aquests gossos i donar-los llargues passejades per l'entorn de les instal·lacions, on es respira la pau d'aquest ondulat terreny situat entre Ullastret, Castell d'Empordà i el riu Daró.
El centre és gestionat per la Fundación Altarriba, que des dels seus inicis ha practicat la política de sacrificis "0".

(*) A data 07/12/2015 la Laura, en Johny i en Rafa.



En "Chenchu" (l'avi del refugi)

Els gossos es poden adoptar o apadrinar. Cal esmentar que per donar un dels gossos que hi ha en el refugi en adopció, exigeixen uns requisits mínims a la persona que el vol adoptar: ha de ser una persona que estimi els animals i que en tingui cura; mai lliuraran un gos en adopció a un caçador o per tenir lligat amb una cadena.
Tots els gossos que es donen en adopció han estat vacunats, tenen microxip i esterilitzats.



Com arribar-hi:

Venint de Girona (per a més opcions cliqueu el logo de Wikiloc)



Venint de Palamós (per a més opcions cliqueu el logo de Wikiloc)

Venint de Canapost / Peratallada / Ullastret  (per a més opcions cliqueu el logo de Wikiloc)
Alguns vídeos penjats al Youtube referents al Refugi Bú Bup Parc: