dilluns, 16 d’abril de 2018

Cuscuta vermella

Poques entrades enrere en aquest bloc enrere parlava de la cuscuta, una planta paràsita que fins fa un parell d'anys desconeixia i no n'havia sentit a parlar mai.
Ahir, fent una ruta pel Montgrí vaig veure unes quantes mates de farigola parasitades per cuscuta, però no de la mateixa cuscuta groga ataronjada que parasita la userda, sinó que es tractava d'una cuscuta de filaments ben vermells.
Resulta que es tracta de la "cuscuta epythymum" (del grec epi=damunt i de thymum = farigola) El nom científic, doncs és plenament descriptiu de la seva natura: es tracta d'una cuscuta que creix damunt la farigola. És coneguda també amb el nom de "cabellets de farigola", tot i que de cabells no en té res. Més aviat sembla una forma de vida al·lienígena que xucla la saba de les altres plantes.




dissabte, 3 de març de 2018

El llop de les Gavarres

Fa uns anys vaig fer un escrit parlant d'animals poc comuns que corren o s'han vist córrer per les Gavarres, en cap cas em vaig imaginar que un dia entre aquests animals hi trobaríem el llop.
Si bé es cert que encara hi ha indrets o paratges que conserven en el seu nom el record de l'existència de llops (el rebolcall del lloc, entre Sant Pol i Fitor) ni els més vells del lloc ni els seus avis recorden haver-ne vist mai cap.
El llop atropellat a Mont-ras fa uns dies, fet del qual se n'han fet ressò diversos mitjans de comunicació com el Diari de Girona o la Cadena Ser   implica un canvi important en la distribució d'aquest animal per Europa.

Llop atropellat a Mont-ras

Sembla ser que, segons les notícies llegides, algú l'havia vist però mai no s'havia pogut comprovar, ni amb femtes ni amb pèls trobats que ho corroboressin. L'atropellament mortal ha estat, lamentablement per a aquest exemplar, la prova palpable que el llop ha tornat al Baix Empordà. Fins ara només havíem tingut notícies d'albiraments de llops al Pirineu. Aquí sí que hi havia proves fotogràfiques que han aparegut en mitjans de comunicació.

Llop captat amb una càmera-parany al Pirineu

La presència de llops a les Gavarres (és una incògnita saber ara mateix si n'hi ha algun més o l'atropellat era un exemplar solitari) és una notícia interessant, quant menys. No entro a classificar si és una notícia bona o una notícia dolenta ja que això sempre depèn dels interessos de cadascú. Com a mínim, la presència d'aquest exemplar denota un canvi en el procés de retirada de fauna salvatge que està patint tot el món i especialment Europa des de fa segles.


dissabte, 10 de febrer de 2018

Empelt de bruixa o escombra de bruixa


En ocasions, tot passejant pels afores veiem algun pi que presenta una formació arrodonida i compacta de fulles i branquillons que destaca a l'arbre i obre la nostra curiositat. Normalment aquesta curiositat és transitòria i fetes unes passes no ens en recordem més del fenomen que acabem d'observar. Quan en trobem un una altra vegada, se'ns desperta novament la curiositat, que queda insatisfeta una altra vegada.
Avui, però, he investigat una miqueta i he descobert el perquè d'aquesta "deformació" que presenten alguns pins,  es tracta d'un tipus de malaltia o deformació que pateixen les plantes llenyoses, sobretot els pins. Per culpa d'un paràsit l'estructura de la planta es veu alterada i un gran nombre de brots nans creixen d'un mateix punt, creant una bola densa de vegetació. Aquesta vegetació sol ser d'un color lleugerament diferent de la resta de la planta.
Si us ha entrat també la curiositat, us deixo alguns enllaços amb informació d'aquesta excrescència arbòria.






divendres, 8 de juliol de 2016

Cuscuta

Potser, si no sou pagès, aquesta paraula no us dirà res. A mi tampoc no em sonava fins ahir que, encuriosit per uns filaments grocs ramificats entre mates d'userda, vaig cercar-ne informació.
Resulta que aquests filaments són una planta paràsita.
La cúscuta, segons la vikipèdia,  és un gènere d'entre 100 a 170 espècies de plantes paràsites de color groc, taronja o vermell (rarament verd).
El gènere es troba entre regions temperades a tropicals, centenars d'espècies; el gènere és rar en climes temperats freds, llevat d'algunes espècies natives del nord-est d'Europa i del sud de Sud-Amèrica.
Se les s'identifica per les seves fins tiges gairebé sense fulles, on les fulles es redueixen a minúscula escala. En no tenir clorofil·la, són incapaces de fotosintetitzar efectivament, tornant-se completament dependents de les plantes parasitades per a la seva nutrició.
Doncs, bé, aquestes plantes paràsites poden arribar a malmenar una plantació d'userda o d'altres plantes ja que en xuclen la saba, impedint-ne el  desenvolupament.


Cuscuta en un camp d'userda de Cruïlles - juliol 2016


dijous, 5 de maig de 2016

Nina

La nina no és pas una serp malgrat que ho sembla, si ens hi fixem bé li veurem la cara de siglantana i no pas cara de serp. La Viquipèdia ens la defineix bé, per tant no ho reproduiré (deixo l'enllaç)
Només comentar que fa uns anys vaig publicar en aquest mateix bloc que en vaig trobar una a la zona de Vacamorta. Per desgràcia no duia cap càmera ni telèfon i no la vaig poder fotografiar. Aquesta vegada he tingut més sort doncs duia el telèfon al damunt i he pogut fer-ne alguna foto.
No era a més de vint metres d'on en vaig veure l'altra fa uns anys. Això vol dir que la població es reprodueix i es manté en el mateix lloc. Potser n'és una filla o una neta.  




dissabte, 19 de març de 2016

Lluç

Sempre m'havia pensat que les paraules que utilitzem en català i castellà per designar un peix de consum bastant habitual, el lluç, no tenien res a veure.
Lluç en català i merluza en castellà, s'assemblen com un ou i una castanya a primera vista.
Ahir a la peixateria, tenien posat el nom científic d'aquest peix en el rètol indicador que conté el preu, la descripció, l'origen geogràfic, etc. Resulta que el nom científic del lluç és "merluccius" 
Per tant, en contraposició al lluç de riu que podem trobar a l'Estany de Banyoles hi trobem el "lluç de mar" - mer-luccius 
Definitivament he entès que sí que hi ha un mateix orígen etimològic entre aquestes dues paraules, la diferència és que en castellà es subratlla que el lluç és de mar i en català no es distingeix el lluç de mar del lluç de riu, ja que s'usa la mateixa paraula, tot i que acabem emfatitzant-ho qual és "de riu".


lluç (de mar)

lluç (de riu)

dilluns, 1 de febrer de 2016

La fresa dels gripaus

Ahir diumenge, tot fent una excursió que teníem programada feia dies, des de la Palanca de Cruïlles fins Sant Cebrià de Lledó (els Metges) vam travessar diverses vegades la riera d'en Cantagalls, al cor de les Gavarres.
En un punt d'aigües calmes un grup d'escalipatxos (gripaus) en ple frenesí sexual copulaven de dos en dos o de tres en tres tot deixant uns rosaris d'ous negres acabats de fecundar d'on, en pocs dies, en sortiran els papibous (capgrossos) que nedaran i menjaran fins que els apareguin les potes i abandonin l'aigua a la recerca d'insectes i de refugis humits.
No sé si un 31 de gener és data apropiada per a la reproducció dels anurs, però amb les temperatures que tenim aquest any no m'estranya gens aquesta troballa.






dissabte, 3 d’octubre de 2015

Sangtraït


L'hematoma que apareix sota l'ungla després de donar-nos un cop té multitud de noms populars, garrofí al Baix Maestrat, mostela o mora a Mallorca, mustrela a la Vall d'Albaida, burra o burret a València, blau, morat i sangtraït a Catalunya.
Em centraré amb sangtraït per fer una reflexió sobre l'orígen etimològic de la paraula.
La paraula sangtraït és composta per sang i traït. És a dir sang que havia de sortir per haver sofert una ferida, però que ha patit una traïció que l'ha impedit aflorar a l'exterior. Aquesta traïció és la barrera formada per l'ungla. 
Però perquè sangtraït i no sang-traïda, atès que sang és una paraula femenina?
La meva reflexió és que en català antic, igual que actualment en francès sang devia ser una paraula masculina que amb el temps, per l'evolució de la llengua, ha passat a ser femenina.
He cercat també en diccionaris francesos si existeix la paraula sang-trahi per descartar que fos una adaptació al català d'una forma francesa, atès el gènere de la paraula sang. No he trobat, però, que aquesta paraula hi existeixi. En francès popularment l'anomenen "ongle noir" o "rat".
Dedueixo, doncs una evolució del masculí al femení en la paraula "sang" al llarg de la història.

dilluns, 6 de juliol de 2015

Vitis labrusca

Fent una passejada per la llera Daró, fugint de la canícula que ens ha portat l'onada de calor d'aquest començament de juliol em vaig trobar amb un exhuberant exemplar de "vitis labrusca", cep o parra silvestre.
Com que n'he vist tota la meva vida, creia que era una espècie europea autòctona, però, ai las!, es veu que, com tantes altres espècies animals i vegetals, és importada d'altres terres.
Es veu que en temps de la fil·loxera es van importar d'Amèrica peus d'aquesta espècie, que hi eren resistents, per empeltar-hi tòries o sarments d'espècies productores de vi. Amb aquesta combinació, el nou cep també era resistent a l'atac de la fil·loxera.
Tan resistent és aquestà espècie, que s'ha asilvestrat i la podem trobar en molts llocs de les nostres contrades, com si fos una espècie autòctona més.
Labrusco en llatí vol dir salvatge, i la van anomenar així els científics com a contraposició a la vitis vitifera, la que utilitzem per fer vi. Malgrat la semblança en el nom el famós Lambrusco italià és produït amb vitis vitífera. Personalment mai he vist raïms d'una parra o cep silvestre, tot i que alguna fruita deuen fer.







dijous, 28 de maig de 2015

Fotos d'Instagram al blog

Fa dies que donava voltes a la manera de poder fer apareixer automàticament les fotos que penjo a Instagram en el meu blog, que, amb tantes xarxes socials diferents, està un xic desaprofitat, i així, almenys, tindrà les actualitzacions de les fotos d'Instagram.
Cercant una mica per Internet he trobat una aplicació que ho fa molt fàcil, cal entrar a la pàgina
http://snapwidget.com/#getstarted i posar-hi el nostre nom d'usuari d'Instagram. Seguidament tenim l'opció de fer una previsualització o prémer la tecla "Get Widget". Si la previsualització ens agrada -sinó canviem els paràmetres- premem "Get Widget" i els apareixerà una línia de codi.
Aquesta línia de codi l'hem de copiar i afegir a la plantilla del nostre blog i ja tenim les fotos d'Instagram, tal com es poden veure a la dreta d'aquest text.